Angoixes

I, per si es pot somiar amb els ulls oberts, m'atanso al meu racó de la balconada i sec ben a prop del limoner. El vent m'acarona, però comença a molestar. El diari ha decidit no deixar-se llegir aquest matí i volen les columnes d'opinió, les vinyetes i les cartes del lector pel barri. Abandono l'empresa i contemplo en silenci. L'aroma de la fulla perenne fa que m'apropi al petit arbre de fruits àcids. Encara és petit i està entestat al seu lloc de sempre. S'hi fa en aquell espai concret del món i creix sense queixa, uns centímetres a la primavera i uns altres més a l'estiu. A l'hivern creix cap endins, escura les reserves i es prepara per a la inclemència. Les arrels sobresurten d'entre la terra i lluiten per trobar més espai. De vegades les tallo amb les tisores i deixo els fils per sobre. Confio que més d'hora que tard una ventada lleugera se les endurà més enllà de les parets de casa meva. No vull que es faci més gran, no vull deixar-lo m...

Vam sortir de casa plegats, però fent veure que no ens coneixíem. La porta va sonar més fort en tancar-se i, per si no ho havies sentit, la vaig tornar a obrir per repetir el gest. Baixar les escales esdevé tot un exercici i, en comptes d'una passa, en fas dues: que es noti rebombori. L'eco del replà de l'entresol m'arriba per ignorar-lo. El soroll es barreja amb pensaments intrusius i mil formes d'odiar-te. Les ordeno sense cap lògica i les deixo reposar. Mossego la llengua entre les dents i repeteixo amb els dits de la mà fins a tancar el puny. En aquest joc guanyo jo, em dic. Quan ets al portal no m'esperes com fas sempre i canvies la ruta habitual per fingir independència. Tu a l'esquerra i jo a la dreta, encara que ens trobem al cotxe dos carrers més enllà. Jugues amb el clauer entre els dits, nerviós, per si el moviment ordena les idees i allibera la paraula. Ara no és moment de parlar, segur que penses. La ràbia amaga les veritables intencions i la di...