Estiu

En què penses quan et dic estiu? En les cales de la Costa Brava i els gelats de gelateria, o en la ciutat incandescent amb onada de calor inclosa? Tinc set. Beu aigua, em dic. Ni prou freda com per colpejar el queixal, ni calenta com una bassa d'ànecs. Barrejada està bé. Amb gel, està molt bé. Persegueixo les ombres dels edificis. Estudio amb precisió mil·limètrica les hores i els carrers per on evitar reptar al sol a un duel. Si ens mirem cara a cara en algun moment, demano perdó i giro cua.

La samarreta em dura dos minuts abans que la suor la tenyeixi de gris. Després s'asseca. Més tard, torno a suar i la sal del cos deixa petjada a la roba. No tinc gana. Si de cas, gaspatxo fresc i síndria. La síndria s'hauria de brodar a la Senyera de juny a setembre. Jugo a escopir les llavors, però no n'encerto cap. Tinc set d'aigua barrejada. Amb la síndria el Tour de França. Enfilen algun port de muntanya; crec que és important, però m'adormo amb la veu del comentarista.

A la nit comença l'obra de teatre: ventilador i aire condicionat. Obro la porta de l'habitació i encenc l'aparell d'aire del menjador. Un altre ventilador acompanya l'aire fred pel passadis i redueix la temperatura. Penso, mentre desenganxo l'esquena del matalàs, que ens han enganyat amb la calor tropical. I la platja?