L'escala fosca del desig

En els minuts i segons que dura l'ària d'aquella opera francesa, podria fer-te l'amor amb feresa. Tinc dos minuts i quaranta-vuit segons per fer-te arribar a l'orgasme. Colpejar la meva mà al teu gluti i que deixi marca és el meu objectiu més immediat. Imitar Bernini amb el marbre dur i blanc i jugar a ser déus del desig durant una estona. En aquella espiral de foscor, trobar-nos i evitar-nos alhora. Inventar un personatge més fort, més viril, més atractiu... El porno t'ha destrossat el cervell, però jugues a imitar-lo.

La violència és ara la música que ressona al teu cap mentre fas l'acte. Ni tan sols tancant els ulls defuges l'escena. Ereccions amb pastilla, silicona entre la pell i formes imposibles que has cregut humanes. Siguem sincers: ningú sintonitza la mateixa freqüència. Hi ha qui imagina el relat i hi ha qui el practica. En la materializació d'aquesta fredor hi resideix l'essència del sexe. Potser era el que buscaves en mi: ajudar-te a esborrar la petjada del teu ex, o distreure't mentre trobes algú altre amb qui repetir la història. Ja t'he dit a l'orella molts cops que ens tornaríem a trobar.

Un missatge fora d'hores, quan qui pensa és el d'allà baix, o un record fugaç d'una conversa amb focs. L'amant perfecte sempre torna. Podria fer-te l'amor, però triem discutir la idea.